Els nens i les nenes de P5, abans de Setmana Santa, vam plantar alls i els anem regant cada setmana. Han crescut molt i aviat ja els collirem.
dijous, 23 d’abril del 2015
dimecres, 29 de maig del 2013
maduixes i tomàquets
Ja han crescut algunes maduixetes i ben vermelles!! També hem observat que les floretes de la tomaquera són de color groc i comencen a créixer unes boletes verdes. Són els tomàquets que han de madurar.
diumenge, 17 de febrer del 2013
CUIDEM EL NOSTRE HORT
Els nens i les nenes de P3 anem un cop a la setmana a veure com està el nostre hort. Hi ha setmanes que reguem, d'altres que treiem la mala herba, d'altres collim alguna verdura i també plantem. La setmana passada vam plantar llavors de pastanaga. Ara l'hem de regar i esperar a veure què surt.
dimarts, 26 de juny del 2012
dilluns, 18 de juny del 2012
La mongeta o fesol
La mongeta o fesol (de nom científic Phaseolus vulgaris) és la llavor o tavella (també bajoca) de la mongetera (també bajoquera o fesolera), planta conreada de la família de les Fabaceae o lleguminoses.
És d'origen americà i té molta variabilitat en formes colors i mides.A Europa, la mongeta no va ser coneguda fins que Cristòfol Colom les va veure per primer cop a Nuevitas (Cuba), ja en el seu primer viatge a Amèrica en octubre de 1492.
Les mongeteres poden ser enfiladisses o de mata baixa segons la varietat. És una planta anual de fulles simples de color verd fosc i flors blanques. Es conrea en l'època càlida de l'any i és de ràpid creixement. Es fa en regadiu o secans frescs. També es fan en hivernacle per collir a l'hivern.
La mongeta tendra o bajoca es menja als Països Catalans sobretot com a verdura, sent una de les més habituals. Sovint es preparen bullides o al vapor, s'amaneixen i es mengen calentes, com a primer plat. Moltes vegades s'acompanyen de patata i potser que també d'altres verdures, com la ceba o la pastanaga. Una jardinera de verdures és una barreja d'aquestes verdures i alguna més, per exemple, pèsols. L'aigua on es bullen les mongetes es fa servir de vegades per a guisats, sopes o arrossos, en comptes d'aigua neta. També són molt habituals als arrossos i paelles
És d'origen americà i té molta variabilitat en formes colors i mides.A Europa, la mongeta no va ser coneguda fins que Cristòfol Colom les va veure per primer cop a Nuevitas (Cuba), ja en el seu primer viatge a Amèrica en octubre de 1492.
Les mongeteres poden ser enfiladisses o de mata baixa segons la varietat. És una planta anual de fulles simples de color verd fosc i flors blanques. Es conrea en l'època càlida de l'any i és de ràpid creixement. Es fa en regadiu o secans frescs. També es fan en hivernacle per collir a l'hivern.
La mongeta tendra o bajoca es menja als Països Catalans sobretot com a verdura, sent una de les més habituals. Sovint es preparen bullides o al vapor, s'amaneixen i es mengen calentes, com a primer plat. Moltes vegades s'acompanyen de patata i potser que també d'altres verdures, com la ceba o la pastanaga. Una jardinera de verdures és una barreja d'aquestes verdures i alguna més, per exemple, pèsols. L'aigua on es bullen les mongetes es fa servir de vegades per a guisats, sopes o arrossos, en comptes d'aigua neta. També són molt habituals als arrossos i paelles
dissabte, 16 de juny del 2012
dimecres, 22 de febrer del 2012
La patata
La patatera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica del Sud i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.
Es creu que la papa fou importada des de Perú cap la península ibèrica el 1554 com una curiositat. Essent inicialment cultivades per clergues i nobles com una raresa botànica. Amb tot el tubercle tingué una nul·la acceptació inicial com a aliment, malgrat que els exploradors i mariners coneixien les propietats del tubercle, fent-se com a norma, amb grans quantitats d'aquest per tal d'emprar-los com a provisió pel viatge de tornada cap a Europa.
Es creu que la papa fou importada des de Perú cap la península ibèrica el 1554 com una curiositat. Essent inicialment cultivades per clergues i nobles com una raresa botànica. Amb tot el tubercle tingué una nul·la acceptació inicial com a aliment, malgrat que els exploradors i mariners coneixien les propietats del tubercle, fent-se com a norma, amb grans quantitats d'aquest per tal d'emprar-los com a provisió pel viatge de tornada cap a Europa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)